Une pure merveille !
Un roman d'une grande beauté, drôle, fin, extrêmement lumineux sur des sujets difficiles : la perte de
l'être aimé, la dureté de la vie et la tristesse qu'on barricade parfois... Elise franco-japonaise,
orpheline de sa maman veut poser LA question à son père et elle en trouvera le courage au fil des pages,
grâce au retour de sa grand-mère du japon, de sa rencontre avec son extravagante amie Stella..
Ensemble il ne diront plus Sayonara mais Mata Ne !
Mièja-Gauta (La gentilome de veine) apareis en 1989 dins la lista de las obras per paréisser que figura dins la prumièira edicion de Medelha. Trètze...
Lire la suite
Livré chez vous entre le 5 octobre et le 15 octobre
En librairie
Résumé
Mièja-Gauta (La gentilome de veine) apareis en 1989 dins la lista de las obras per paréisser que figura dins la prumièira edicion de Medelha. Trètze ans puoi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d'aquel vast roman qu'avià escrich per bocins sus de desenats d'annadas. Lo metià en ordre. Las darrièiras annadas de sa vida, l'autor menèt a son acabament aquel vast roman que considerava a bèles uolhs vesents coma una de sas obras importantas. Dins la tièira dels documents inediches, en 2005, après la mort de l'escrivan, s'atrobava en bona plaça aquela espessa plega de fuolhs. Mièja-Gauta tal que l'avém ara entre las mans es un libre dau ritme planièr, de la construccion volontàriament neblosa, que l'autor, se vei, l'a remanejat trenta ans de temps coma un palimpsèst. A mon vejaire, Mièja-Gauta es una de las obras màgers de Max Roqueta. Ten una plaça centrala dins l'edifici, e n'esclaira mai d'un aspècte. Es tanben una faula de tot l'engatjament d'escrivan d'aquel autor, utopic acarnassiment a donar una cara a una cultura sens cara. Coma los patetics gentilomes de veire que ges de dire pot pas enclaure. Magicians e maudiches. E aquela quista abotis a culir una voluptat requista sus l'orle dau nonrés.