La regla d’un sol estiu

Quan la Mara es retira a un poble costaner per recuperar-se d'una relació trencada i de l'esgotament, espera solitud, no connexió. Llogant una casa de camp vora el mar, gastada pel temps, per passar-hi l'estiu, accepta una única condició imposada per la seva reservada propietària, l'Elise: cap vincle emocional. Però l'estiu té la manera de desfer les regles. A mesura que els dies llargs donen pas a àpats compartits, converses sense defenses i la lenta reconstrucció de la confiança, la Mara comença a sentir alguna cosa que feia anys que no sentia: estar present.
L'Elise, marcada per un desengany passat que li va ensenyar que l'amor sempre acaba marxant, resisteix allò que creix entre elles, fins i tot mentre ho desitja.