En cours de chargement...
Amb Las que dançavan dins la lut, Joan-Frederic Brun tèrna sul camin qu'avia ja seguit dins Io sieu volum de racontes Lo temps clac de las Encantadas (Institut d'Estudis occitans, Atots, 2005). I aprigondis tanben son exploracion d'un univers d'aparéncia plan realista, Io dols terraires de causses e de montanhas que fan Io rèire pais de Montpelhièr, entre vinhas, Larzac e Cevenas. Mas coma sovent en co d'el, es pel biais de creaturas legendàrias o mitologicas, manlevadas als racontes del luèc o nascudas, se pot plan, del quite imaginari de l'escrivan, qu'aquela exploracion nais e se desplèga.
Los limits entre realitat e fantastic ne son d'aqui trebolats, fins a se dissèlver al benefici d'una autra realitat, saique mai presenta e mai vertadièra que la que la cresiam conéisser. Las uèch novèlas aici recampadas, La jove giganta, Lu secrèt, Lo gorg negre, Narrtas tiras, L'anèl de la serpnassa, Eissam, Roquets e Lo roc dau miegjorn nos apareisson corna tant de cabussadas a l'encèp agradivas e abissalas dins lo mond del narrator.
Los encants d'un estil pivelant an lèu fach d'entraïnar lo legeire dins aqueles avencs de clartats e d'ombras ont se debanan d'aventuras que las podèm aital taire nèstras.