SOLDES
Jusqu'à -70% sur une sélection d'articles*
Daunina e Rosin
Par :Formats :
- Paiement en ligne :
- Livraison à domicile ou en point Mondial Relay estimée à partir du 29 juinL'article est expédié le jour-même pour toute commande passée avant 12h00, du lundi au vendredi.
- Retrait Click and Collect en magasin gratuit
- Livraison à domicile ou en point Mondial Relay estimée à partir du 29 juin
- Réservation en ligne avec paiement en magasin :
- Indisponible pour réserver et payer en magasin
- Nombre de pages114
- FormatGrand Format
- PrésentationRelié
- Poids0.166 kg
- Dimensions14,0 cm × 22,0 cm × 1,0 cm
- ISBN978-2-86866-201-9
- EAN9782868662019
- Date de parution18/10/2025
- ÉditeurPer Noste
Résumé
De cap a 1913, un roman biarnés, "Daunina e Rosin", que puntejava dens lo jornalet La Bouts de la terre. Lo joen autor, Joan de Hustaish, qu'ei de Vitenh, au ras de Sauvatèrra ; los sons pair e mair, bordèrs de Lacoarret, que'u hen estudiar tà regent. Nomat a Ipòna en Argeria, que comencè d'escríver e que deviengó deus mei valents ajudaires deu navèth jornalet. A la guèrra, que he lo son dever com brancardièr e, com ne tornava, qu'èra recebut inspector primari, puish que passava director d'Escòla normala.
Qu'a signat enqüèra las pajas trufècas e ironics deu son "Viatge a la lua". Mes la soa òbra de consequéncia qu'ei com ac disèm adès "Daunina e Rosin". Roman publicat dens La Bouts de la terre, puish dens los Reclams (1926) qu'ei un rosari d'amor qui's desglara enter dus gojatòts : Rosin vailet e Daunina hilha de la maison de Lavia ; lo mainat que s'i amuisha viu com l'eslambrec, la nèna, la soa amiga, emparlida e badinaira.
Miquèu de Camelat, La Litterature gascoune, Pau, Marrimpouey, 1950, p. 136.
Qu'a signat enqüèra las pajas trufècas e ironics deu son "Viatge a la lua". Mes la soa òbra de consequéncia qu'ei com ac disèm adès "Daunina e Rosin". Roman publicat dens La Bouts de la terre, puish dens los Reclams (1926) qu'ei un rosari d'amor qui's desglara enter dus gojatòts : Rosin vailet e Daunina hilha de la maison de Lavia ; lo mainat que s'i amuisha viu com l'eslambrec, la nèna, la soa amiga, emparlida e badinaira.
Miquèu de Camelat, La Litterature gascoune, Pau, Marrimpouey, 1950, p. 136.


