Viure o simplement existir 4. Estic satisfet?

Pot ser que el que es descriu al llibre hagi resultat una mica contundent, però tot va passar tal com s'hi diu. Segur que hi ha moltes memòries i potser aquestes són les on es podria dir que és una vida normal, però aquesta també és la visió de com vaig viure la meva existència. Però això no vol dir que culpi a ningú al meu voltant ni res semblant, tot es basa en les meves pròpies decisions. No vaig poder jutjar si estaven bé o equivocats en aquell moment, només després.
També va ser en un 95% la meva decisió de fer-ho així. Si m'hauria deixat dir alguna cosa o no és una altra qüestió. Però el que sens dubte m'acompanyarà fins al final de la meva vida, sigui la forma que sigui, és que una persona pensi en l'assassinat de personatges per tal de donar, potser, un impuls a la seva carrera. Si aleshores els fets i no les estimacions s'haguessin passat de les finances al poder judicial, probablement la meva vida hauria pres un altre curs.
Encara que per aquesta causa es determinés que era culpable d'algunes infraccions legals, estic convençut que sóc innocent fins al final de la meva vida. Havia decidit que protegiria el meu fill amb el meu enfocament. Penseu el que en penseu ara, he decidit que estic pel bon camí, en cas contrari el meu fill podria no estar viu avui.