Translatio studiorum - E-book - Multi-format

Edition en occitan

Note moyenne 
529 : l'emperaire bizantin Justinian barra l'escòla filosofica d'Atenas e ne'n fai fugir sa còla de pensaires. Comença un eveniment màger per la pensada... Lire la suite
3,99 € E-book - Multi-format
Vous pouvez lire cet ebook sur les supports de lecture suivants :
Téléchargement immédiat
Dès validation de votre commande
Offrir maintenant
Ou planifier dans votre panier

Résumé

529 : l'emperaire bizantin Justinian barra l'escòla filosofica d'Atenas e ne'n fai fugir sa còla de pensaires. Comença un eveniment màger per la pensada occidentala : la Translatio studiorum, lo transferiment daus estudis. Matiàs Gibert nos conta quela aventura que nos mena en Occitània. Nos desvela lo ròtle qu'i jutgueron sos intellectuaus e sa lenga. De'n primier publiadas dins lo jornau en linha Jornalet.com, las cronicas de la Translatio studiorum son reünidas dins quel obratge. Un extrach : Lengadòc e Provença an conegut mantes centres intellectuals de traduccion e de produccion filosofica entre los sègles XII e XIV, ont las comunautats josievas, de Narbona fins a Marselha, en passant per Besièrs, Montpelhièr e subretot Lunèl, son arribadas a un naut nivèl de coneissença e refinament filosofic, en tradusent d'òbras aràbias, en mantenent una correspondéncia amb de figuras intellectualas de l'epòca coma lo grand Moïses Maimonid.

Caractéristiques

  • Caractéristiques du format ePub
    • Protection num.
      pas de protection
  • Caractéristiques du format Streaming
    • Protection num.
      pas de protection
  • Caractéristiques du format Mobipocket
    • Protection num.
      pas de protection

Avis libraires et clients

Avis audio

Écoutez ce qu'en disent nos libraires !

À propos de l'auteur

Biographie de Matiàs Gibert

Nasquèt en Arles en 1988 mas a totjorn viscut a Vilamanda, un vilatge del montpelherenc. Estudièt al licèu Joliot-Curie de Seta, ont descobriguèt la filosofia e contunhèt sos estudis al licèu Montaigne de Bordèu en « khâgne » per seguir una formacion classica. Anèt puèi a París per far una mestresa de filosofia contemporana a l'Universitat de la Sorbona. Publiquèt en 2012 un article en francés dins lo n°4 de la revista filosofica « Revue Internationale Michel Henry » reprenent lo tèma de sa recèrca quand èra encara estudiant (« La praxis Michel Henry : problèmes de Phénoménologie Matérielle »).
Après aver passat lo concors de l'agregacion de filosofia en 2013, començèt d'ensenhar la filosofia al licèu. Es a preparar un trabalh de tèsi en filosofia de la religion, desirant estudiar lo cristianisme patristic entre los sègles II e IV e particularament la nocion de « vertat », « d'eretgia » e lor relacion amb la filosofia a aquel temps, en s'especializant dins las pensadas de Foucault e las de Nietzsche e Heidegger.
Escriu despuèi 2012, mai o mens regularament, d'articles per Jornalet, la gaseta occitana en linha, ont tempta desvolopar una pensada filosofica en lenga occitana, se mesclant amb l'istòria e la literatura. Rescontrèt l'occitan e son istòria dins son vilatge e sa familha vinhairona del Lengadòc. Foguèt a partir d'aquel punt que, essent encara un estudiant sorbonnard coma los autres, decidèt de contribuir a la subrevivéncia de sa cultura e de son istòria, tant coma podiá, es-a-dire amb l'ajuda de la formacion que recebèt.

Du même auteur

Vous aimerez aussi

Derniers produits consultés

3,99 €