Joan Andreu Molins

Cuba, 1871. Ramón de Senespleda y Bengoechea, hisendat ric i maçó, espera el trenc d'alba a El Morro de Santiago de Cuba, on serà afusellat per conspirar contra la Corona espanyola. Mentre el vent huracanat sacseja la fortalesa, el seu nom ja és símbol d'unes idees que volen capgirar l'illa: l'abolició de l'esclavitud, la independència i una nova manera d'entendre la llibertat. A l'altra banda de la història hi ha Jesús Diosdado, antic esclau convertit en delator per cobdícia, que ha venut Senespleda a canvi d'una medalla i d'un futur a la milícia.
Aclaparat pel remordiment, cerca el perdó al confessionari d'un jesuïta veterà. La penitència que rep és tan absurda com implacable: si vol salvar la seva ànima, haurà d'alliberar l'home que ha condemnat. Entre el fanatisme religiós, la tempesta que arrasa l'Orient de l'illa i l'espiral de violència desfermada, la recerca de redempció de Diosdado es convertirà en una cursa contrarellotge cap a la presó del Morro, armat amb un matxet, una ampolla de rom i una missió estranya « ordenada per Déu ».
Idees d'ultramar és un relat breu històric sobre culpa, fe, política i violència, en què la llibertat d'un home i la consciència d'un altre queden a mercè d'un huracà exterior i interior.